5ªSetmana de Novembre : LA COMPRENSIÓ
|
La Comprensió: la
tolerància cap els comportaments, els
actes o els sentiments dels altres.
DILLUNS :
Phil Collins - Quiero Saber (Tema de la Película Tarzán) ( 2,33 minuts)
DIMARTS :
Història: "EL CIENPIES": |
De pronto, le vino a la memoria una historieta que había escuchado no sabía dónde: "El pequeño ciempiés sintió que debía lanzarse a caminar, y preguntó inquieto a su madre:
-Para andar, ¿qué
pies debo mover primero: los pares o los impares, los de la derecha o los de la
izquierda, los de delante o lo de detrás? ¿O los del centro? ¿Y cómo? ¿Y por
qué?
-Cuando quieras
andar, hijo mío -le respondió la madre- deja de cabilar y... anda".
DIMECRES :
Vídeo: "El color de las flores" ( 4,22 minuts)
DIJOUS:
CANÇÓ DEL CLUB SUPER 3: SÓC AIXÍ (2,26 m)
DIVENDRES:
CANVI D’OFICI
Un pescador i un
agricultor es van trobar i van començar a discutir. Els dos afirmaven que el
seu treball era el més difícil i que el treball de l’altre no suposava cap
esforç. L’agricultor deia que pescar era ben senzill, que només calia tirar les
xarxes i ja està. I el pescador deia que treballar en el camp només suposava
plantar les llavors i esperar a recollir les patates, els tomàquets, o el que
fos. Estaven cada vegada més acalorats per la discussió, i va encertar a passar
una persona coneguda per ella, famosa per la seva saviesa. Els va calmar, li
van explicar el motiu de la seva discussió i els va fer una proposta: “Si tots
dos penseu que el treball de l’altre és més senzill que el vostre, canvieu-vos
el treball durant un any, i al cap d’aquest temps ens reunirem aquí els tres
una altra vegada”. Els dos van acceptar la proposta, ja que estaven realment
convençuts que el treball de l’altre suposava menys esforç. Van passar els dies
i els mesos, i al cap de l’any es van tornar a trobar els tres personatges en
el mateix lloc. Va començar a parlar el pagès, que havia estat tot l’any fent
de pescador. Va explicar que havia estat a punt de perdre un fill en el mar, a
causa d’una tempesta, que van haver d’estar uns dies sense pescar per culpa del
mal temps, que van haver de reparar la barca en tres o quatre ocasions, que no
pescaven cada dia suficient per poder-se mantenir... “He après -va acabar
dient- que no hi ha res tan difícil com l’ofici de pescador”. Després li va
tocar el torn al pescador, que havia estat tot l’any treballant en el camp. I
no va ser capaç d’explicar alguna cosa agradable; només va parlar de com tenia
de destrossats els peus i les mans, dels dies que havia estat treballant de sol
a sol, de la mala sort amb el temps (quan calia que plogués no queia ni gota, i
quan no calia, va caure tanta aigua que li va espatllar la collita). I va
acabar dient, com l’altre: “Us asseguro que no hi ha feina tan dura com la de
treballar en el camp”.
No menyspreïs el treball dels altres; no pensis que els altres no tenen
dificultats, i que només les tens tu. Cal que cadascú assumeixi les seves
responsabilitats i les porti endavant el millor possible.
(Adaptat per Pep Alamán)
