dilluns, 6 de novembre del 2017

Interés pels altres

 

     2ª setmana de Novembre = Interés pels altres

 

DILLUNS:

DEPT. - Navegant pel món ( 3,39 minuts)

 



DIMARTS

ELS CARAMELS D’ANIVERSARI

Una vegada hi havia un noi que el dia que feia els anys va comprar una bossa de caramels per als companys i companyes. Els caramels eren bastants barats i dolents, perquè la família del nen era bastant pobra i ell no tenia diners per a caramels millors. Començà a repartir per un noi amic seu: "Vols caramels?". "No, no m'agraden; són molt dolents". S'acostà després a un altre amic: "Vols caramels?". I la resposta fou un gest de fàstic amb la cara. Anà després a un altre company, amb qui no es feia massa, i tímidament li preguntà: "Vols caramels, tu?". Aquest li va contestar amb un somriure i amb quatre paraules: "És clar que sí!". N'agafà uns quants i de seguida se'n ficà un a la boca. Es feren molt amics.

D'aquest fet podem comentar dues coses:
Primer: No sempre aquells que anomenem "amics" ho són de veritat; a vegades ens volen pel que tenim, no pel que som. Atenció, doncs, a saber-los triar.
I segon: ¿Sabem apreciar els detalls que els altres tenen amb nosaltres, encara que siguin detalls senzills, i que vinguin de persones senzilles? ¿O fem servir el menyspreu i la indiferència com a agraïment? No imaginem el mal que podem arribar a fer a vegades amb aquesta actitud!

(Adaptat per Pep Alamán)
 




DIMECRES :

GENEROSITAT RECÍPROCA

Llegim la història que explica un granger d’un país del centre d’Europa. “Un fred matí d’hivern -explica- la meva dona, els meus sogres, ja grans, i jo, vam quedar aïllats de la ciutat a causa d’una nevada de més d’un metre d’espessor. Teníem menjar abundant, però no ens quedava ni un gra de cafè. De totes formes, això no em preocupava gens, i pensava més aviat en els nostres veïns, que -amb set fills- no tindrien segurament gens de llet per donar-los, ja que la venien a buscar cada matí a la nostra granja. Pensant en ells, el segon matí d’estar aïllats vaig omplir amb llet un recipient de vuit litres, i vaig començar a caminar com vaig poder pel mig de la neu cap a la casa dels meus veïns. La meva sorpresa va ser que a la meitat del camí vaig trobar-me amb el veí, que també tractava d’obrir-se pas entre la neu i que portava ben agafat contra el pit un paquet de cafè. Mentre estàvem intercanviant els productes -jo li donava la llet i ell a mi el cafè-, aquell bon home em va dir: ‘Jo sabia que els avis de casa vostra, els teus sogres, tenen autèntica passió pel cafè, i he pensat que potser la nevada us hauria agafat sense tenir-ne.’ Jo li vaig explicar les raons per les quals els portava la llet, tots dos ens vam donar les gràcies i vam tornar cap a les nostres cases, contents perquè havíem estat capaços de pensar en les necessitats dels altres i d’avançar-nos a ajudar-los”. 

¿Som capaços nosaltres d’això? ¿Coneixem les necessitats dels altres?

(Adaptat per Pep Alamán








DIJOUS :

S’HAVIEN OBLIDAT D’ELL!

El noi va arribar a casa plorant. El seu avi va sortir corrent a trobar-lo i el va abraçar. El noi continuava plorant, desconsolat. L’avi intentava calmar-lo.

-T’han pegat?-li va preguntar. I el noi ho negava amb el cap.
-T’han agafat alguna cosa? T’has fet mal? -I la resposta del noi sempre era negativa.
-Què t’ha passat, doncs?
El noi sospira, s’eixuga les llàgrimes i explica a l’avi:
-Estàvem jugant a amagar-nos, i jo m’havia amagat molt bé. I estava esperant, però el temps passava... He sortit de l’amagatall i he vist que havien acabat de jugar, que s’havien marxat tots a casa i que ningú no m’havia vingut a buscar.
I els plors li van tornar a ofegar les paraules.
-¿Te n’adones, avi? ¡Ningú no m’ha vingut a buscar!
Que no passin els dies i tinguem al costat nostre companys o companyes als quals “ningú no va a buscar”. Interessem-nos pels altres, demostrem-los que els tenim presents, que notin que ens importen... Perquè, sense adonar-nos, els podem fer molt de mal. Mirem si a prop nostre hi ha algú al qual li costa més relacionar-se; potser està esperant una petita ajuda, un recolzament, o una paraula d’ànim. A vegades amb molt poques coses es contribueix de forma increïble a la felicitat d’una persona.

(Adaptat per Pep Alamán)


DIVENDRES :

CONTE: EL LLEÓ I EL RATOLÍ (5,26 minuts)