La responsabilitat

4ª Setmana d' Octubre:  LA RESPONSABILIAT

Responsabilitat :

Capacitat de respondre d’alguna cosa,de garantir la realització d’una tasca,el compliment d’un deure,de donar-ne raó.

DILLUNS:

MUEVETE. SERGIO ALCOVER (EL ESTIRÓN)

DIMARTS:

RENTEM LES DENTS .( 2,36 minuts)

DIMECRES:

DISCUSSIÓ ENTRE LA LLUNA I EL SO

Què tal una llegenda africana? Doncs aquí va. Tots sabem que la Terra efectua cada any una òrbita al voltant del sol, i que la Lluna gira al voltant de la Terra. Aquesta faula ens explica que fa molts anys el Sol i la Lluna vivien junts, però un dia van tenir una discussió molt forta, i el Sol començava a vanagloriar-se de ser la criatura més necessària de l’Univers.
-Jo sóc l’ésser que més servei fa al món. Ajudo els homes a les feines del camp, dono calor als animals, a les plantes i als arbres. Si trigo en sortir, els homes es queixen, els animals i els insectes es posen nerviosos, i a la Terra només hi ha tristesa. En canvi tu, Lluna, ¿què és el que fas? La teva llum no serveix per a ningú. Els homes ni tan sols saben que existeixes.
-Tu el que vols és provocar-me –deia la Lluna-. Jo també tinc llum, i il·lumino la Terra, però sense cremar-la, com tu fas.
-Si tu un dia faltaves, ningú se n’adonaria, i tot seguiria igual –va dir el Sol. Farem una prova: que cadascú de nosaltres demostri de què és capaç. Si em guanyes, et deixaré el meu lloc.
Aleshores el sol va enviar a la Terra el doble de llum i de calor, i aviat es va sentir com tothom es queixava, perquè tot s’estava abrasant. Persones i animals corrien a buscar aigua i ombra, perquè el calor es feia insuportable. La Lluna s’havia tornat pàl•lida i gairebé invisible, intentava evitar l’acció del Sol, però n’era incapaç. El Sol havia guanyat, sens dubte.
Aleshores el Creador es va compadir de la Lluna, i perquè la seva existència tingués una finalitat, li va dir que s’encarregués d’•il·luminar la Terra durant la nit. D’aquesta forma, persones i animals es podrien moure per la Terra durant la nit. Des d’aquell temps, els dos astres estan lluny l’un de l’altre, quan surt el Sol s’amaga la Lluna, i cadascú es preocupa de la seva ocupació.
També entre les persones pot passar igual: poden viure en pau només quan cadascú fa ben fet el que ha de fer, quan un no està pendent d’agafar el lloc de l’altre, sinó que està només pendent de portar endavant la seva responsabilitat.

(Adaptat per Pep Alamán)

DIJOUS:

Tema : Siguem responsables i reciclem

DIVENDRES:

MENYS PARLAR i més actuar!!!!

¿Quantes vegades no hem sentit expressions com ara “s’hauria d’arreglar...”, “hauríem de fer...”, “s’ hauria de posar aquí ,allà..” Però ningú no arregla res, ni ho fa, ni posa res  perquè tot són desigs, però si no s’implica ningú no es porten a la pràctica.
Una noia, als dotze anys, escrivia: “Nosaltres som les dones i els homes del futur; ens toca a nosaltres canviar les coses. El pitjor de tot és quedar-se plantat sense fer res, contemplant aquest pobre món que es trenca a trossos. Diem ‘visca la pau’ i no parem de fer guerres, ‘prou de violència’ i mira com va el terrorisme... Però ningú no ens ha dit que això no pugui canviar. Jo dic una cosa: si estàs trist per l’odi que hi ha en el món, no ploris ni et desesperis, fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc”.
Fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc.